"Dime como naciste y te diré quien eres"

OTTO RANK:

Psicoanalista i psicoterapeuta austríac. Va néixer a Viena i va ser un dels primers deixebles de Sigmund Freud.
El seu primer treball va ser “El mite del naixement de l’Heroi” (1909). En aquest aplicava tècniques analítiques de Freud en la interpretació dels mites.
Més endavant va publicar “El trauma del naixement” (1923), llibre que el va portar a un distanciament amb Freud al afirmar que la neurosis derivava d’una experiència traumàtica en el moment del part i no del complexa d’Edip (Com creia Freud).
Davant d’aquest desacord Rank es va separar del cercle Freudià per desenvolupar les seves pròpies teories.
El psicoanalista i psicoterapeuta va escriure diverses obres més al llarg de la seva vida: “L’artista”, “Plantejaments d’una psicologia sexual”, “les tècniques del psicoanàlisis”...



EL TRAUMA DEL NAIXEMENT:

El naixement d’un nadó és un succés transcendental, un esdeveniment que queda plasmat en la seva personalitat. La manera de néixer determina en gran manera la seva futura personalitat, la seva salut, el seu equilibri psicològic i altres actituds…
Cap persona aconsegueix escapar completament de la seva influencia. EL naixement és el primer contacte que experimenta el nen amb l’exterior i és un fet que queda totalment gravat en el inconscient.
Otto Rank defensava la teoria de que el nostre naixement té repercussions al llarg de la nostre vida.
Actualment desprès de dècades de investigació científica és demostrable que els records anteriors al naixement i del naixement tenen gran influencia en les persones.
Un naixement traumàtic grava rècords molt potents i són molts els que creuen que aquests rècords traumàtics són l’origen de patologies.

A continuació citaré diferents tipus de parts i les conseqüències que segon Otto Rank podien comportar:

1. EL NAIXEMENT NATURAL: Faria referència a aquell part simple i sense complicacions. Les persones nascudes per via vaginal normal obtenen grans avantatges emocionals. Normalment sn persones extravertides, optimistes i confiades.

2. EL NAIXEMENT “DE CUL”: Es produeix en un 3% dels parts. Encara que la majoria dels nens nascuts de “cul” acaben portant una vida completament normal. Si són nens més propensos a presentar problemes d’ aprenentatge.

3. EL NAIXEMENT PER CESÀRIA: El nen sent un intens anhel per tot allò que comporta un contacte físic. Possiblement es deu a què per cesària el nen és privat dels plaers físics i psicològics que s’experimenta al tenir un part via vaginal.
La sensació és que el naixement per cesària comporta problemes amb el concepte d’espai. El coneixement de les seves proporcions corporals no li arriba naturalment. A més a més es creu que els nens tenen tendència a ser patossos i que en la vida adulta podrien sorgir-li certs problemes en l’àmbit sexual.
No hem d’oblidar tampoc que en la cesària hi ha anestesia. Aquesta afecta en la coordinació motriu del nen.

4. EL NAIXEMENT AMB PROBLEMES AMB EL CORDÓ UMBILICAL: Un problema en el moment del part amb el cordó umbilical pot significar un sentiment perpetu en la persona. Normalment els problemes que es donen amb el cordó umbilical són problemes que és corregeixen ràpidament. Cap d’ells posa en perill la vida del nen, però la respiració del bebè durant breus instants es veu afectada. Són precisament aquests moments aterradors les que deixen seqüeles psicològiques.

5. EL NAIXEMENT PREMATUR: Si el naixement es dona pocs dies abans de la data establerta, les conseqüències tindran poca importància. Però si el naixement prematur és de mesos les conseqüències poden ser físicament i emocionalment molt importants pel nen.


COM PODEM SUPERAR “EL TRAUMA DEL NAIXEMENT”:

Hi han diverses teràpies que s’han donat al llarg de la historia amb les que es pretén recordar aquests instants del naixement per poder superar els traumes.

El doctor Stan Grof, psiquiatre, va utilitzar drogues psicotròpiques, LSD entre altres, per poder recordar traumes anteriors al part, del mateix naixement i així aconseguir reviure’ls novament i resoldre’ls.
A més a més de la hipnosis i de les drogues, Grof va utilitzar la teràpia holotrópica, que consisteix en evocar els primers records a través d’exercicis de respiració acompanyats de música evocadora.

Leonard Orr, va crear la teràpia rebirthing o renaixement. Explora un sistema especial de respiració juntament amb afirmacions positives que ajuden a recordar a resoldre els traumes que produeix el record del naixement.

Una altre teràpia, va ser creada per Arthur Janov, anomenada Teràpia Primal. Aquesta teràpia consisteix en connectar les sensacions, comportaments i experiències presents amb les de l a infància, el naixement i el ventre matern. Les experiències doloroses que pateixen els infants, bebès en el moment del part o inclús els embrions... Poden crear “escenes primals”. El patiment intens queda desconnectat de la consciencia però continua actuant com una mena de tensió constant. I aquests poden ser l’origen de la neurosis. Nomes si els revivim en el present podrem resoldre’ls.






Així doncs... ¿Dime como naciste y te diré quién eres?