Eric Berne i l'anàlisi transaccional.

ERIC BERNE ( Psicologia humanista):

Eric Berne va néixer el 10 de Maig de 1910 en Montral, Canadà. Fill del doctor Bernstein, el qual va morir de tuberculosis als 38 anys.

Va ser llavors quant la mare de Eric, la Senyora Bernstein va animar-lo a que seguís els passos del seu pare i inicies la carrera de medicina. Així ho va fer i va començar treballar com a psiquiatra.
Al 1939 es va fer nord-americà i es va traslladar a viure a Nova York, Sant Francisco. Va iniciar la seva formació com a psicoanalista.

Desprès de l’experimentació amb la psicoanàlisis va començar a posar en dubte els conceptes Freudians de l’inconscient en diversos escrits i això va provocar que no fos acceptat en la societat psicoanalista de Sant Francisco.
Llavors Eric Berne va endinsar-se en noves teories, volia trobar un teoria senzilla, que pogués ser compresa per la majoria de la població. Va allunyar-se de terminologies abstractes que eren abundants a l’època i va optar per definir senzillament aspectes bàsics de la psicologia. El seu principal objectiu era que fins i tot un nen de vuit anys pogués arribar a entendre conceptes relacionats amb la psicologia.
Malauradament morí el 15 de juliol de 1970 però ens deixà teories tant apassionants com l’anàlisi transaccional.

ANÀLISI TRANSACCIONAL:

Eric Berne va deixar de banda les complexitats i ambigüitats i va definir la personalitat i la conducta de manera senzilla.

Considerava que la conducta no era res més que allò que una persona pensa, sent, diu o fa en qualsevol moment de la seva vida.

Berne va subdividir aquests comportaments:

- El pensar i el sentir: Són els comportaments subjectius, que no es veuen i que nomes coneix la persona encara que es poden inferir pels signes de conducta.

- El dir i el fer: Són els comportaments objectius, són aquells que existeixen perquè la realitat així ho demostra.

D’aquesta manera, Berne entenia la personalitat com allò que pensem, sentim, diguem i fem de manera habitual.

Així doncs l’anàlisi transaccional va aconseguir definir una qüestió complexa en aquella època.

Tanmateix va dividir la personalitat humana en tres parts:

1. El "jo pare":
Faria referència al pare que tots portem a dintre, es tractaria de les veus internes que tendeixen a posar ordre en les nostres vides “No has de..., cal que..., hauries de...”
Són consells que es graben per experiències passades i que ens ajuden a protegir-nos i protegir al nostre entorn.
Serien normes que integrem i que deriven dels pares i mares que hem tingut i de les persones adultes que han intervingut directament en la nostra educació.

2. El "jo adult":
Berne va observar que alguns pacients pensaven de manera diferent a l’anterior i que en ells hi havien pensaments més analítics, de racionalització, de dubtes, de càlcul, etc... Eren pacients que avaluaven més la realitat entorn si els hi convenia o no.
D'aquesta manera va crear el “jo adult” que seria la part de la personalitat amb la que pensem i analitzem segons el que ens convé.

3. El “Jo nen”:

En ell es manifesten els impulsos més naturals, les primeres experiències que varem rebre en la infància i com varem respondre a elles. És la part de la persona que sent, pensa, actua, parla i respon igual que quant ho fèiem al ser nens. És un comportament irracional i bàsicament emocional.
La culpa, la tristesa, la por, l’alegria, la vergonya, l’afecta… Constituiria totes les emocions que experimentem al llarg de les nostres vides i que s’engloben dins d’aquesta part de la personalitat humana.
Així doncs, l’estat del “jo nen” ens dona desitjos, ens motiva, ens impulsa a viure, en ajuda a aprendre…

Amb aquesta teoria simple Berne va explicar la personalitat humana. Va afegir que si les tres parts es trobaven equilibrades, podríem adquirir la felicitat.

L'EXPRESSIÓ DE L'ÀNIMA:

M'apassiona l’enigma que envolta la nostra escriptura. Sempre he cregut que la nostra lletra és clarament un signe d'identitat i que a través d'ella podem arribar a saber més sobre el caràcter de les persones.
Com considero que té proximitat amb l’àmbit psicològic, malgrat no l'hem tractat en classe. He decidit tractar-lo en el Blog i fer-vos “cinc cèntims”del món grafològic.


- LA GRAFOLOGIA:

És la ciència que té com objectiu estudiar el grafisme, mitjançant el qual es projecten característiques de la personalitat del seu autor.

En l'escriptura es plasmen aspectes profunds i reveladors: Com es mostra la persona en el seu entorn, la salut física i mental, les emocions predominants, el seu tipus de pensament, com reacciona, entre altres aspectes...

Les persones quan escrivim exposem conscientment el nostre pensament i al mateix temps, de manera inconscient, amb els dissenys gràfics i trets particulars de la lletra, expressem característiques profundes del nostre jo. Quan escrivim existeix clarament una connexió entre la mà i el cervell (centre nerviosos superiors).

Els grafòlegs són els encarregats de realitzar els anàlisis grafològics els quals consisteixen en la classificació dels trets característics de l'escriptura, en la interpretació psicològica de tots aquests trets i en la integració de tots aquests aspectes en un tot.
Per poder realitzar un anàlisis grafològic és necessari un text d'unes 15 – 20 línies, el text ha de ser espontani i sobre un fons blanc de superfície dura. És interessant que al final de l'escrit hi consti la signatura ja que aquesta ens aporta més informació de la personalitat “intima” de la persona i el text en canvi, ens dona més informació sobre la personalitat social.

La grafologia és una ciència complexa i molt amplia. Normalment quan es realitza un anàlisis grafològic és tenen en compte deu aspectes: La mida, la forma, la direcció, la pressió, la velocitat, la continuïtat, l'ordre, la inclinació, la firma i la rubrica.


1. LA MIDA: La mida ens indica com la persona veu les coses, com enfoca la vida, com es considera a si mateix.

· Escriptura molt gran ( més de 4.5 mm d'altura): Persones que els hi agrada cridar l'atenció i ser el punt de mira. Són persones que solen ser importants per la gent que els envolta.

· Escriptura gran ( més de 3.5 mm): Persones molt vitals i que presenten una actitud molt extrovertida.

· Escriptura petita ( - de 2.5 mm de altura ): Persones que solen passar inadvertides. Possiblement són persones observadores i amb una visió detallada del món.

· Escriptura molt petita ( - de 1.5 mm de altura ): Persones amb poca autoestima i que no els hi sol agradar relacionar-se amb la gent.

· Si la escriptura és"irregular": La desigualtat de mides correspons a persones d'una gran intensitat afectiva i que no saben controlar les seves emocions.



2. LA FORMA: En la forma s’observen aspectes de la condició personal: energia o suavitat, reserva o expansió, sexualitat...


· Escriptura corba (Dominen corbes): Persones de caràcter dolç, bondadós, amable, extrovertit, sociable i amb capacitat d'imaginació. També sol correspondre a persones mandroses i que manquen de caràcter.

· Escriptura angulosa: (Dominen les línies) Persones de forta personalitat, fermes, dures i exigents.

· Escriptura que combina ambdues anteriors: Persones que solen tenir un bon equilibri psicològic i que posseeixen els aspectes més positius de les dues anteriors.



3. LA DIRECCIÓ: Marca les nostres conquestes personals. Sobretot fa referència a l'estat anímic en el que ens trobem i la manera en la que ens afrontem a la vida.


· Ascendent: Persones positives i optimistes.

· Descendent: Persones pessimistes, que solen sentir-se incapaces d'enfrontar-se al món i que tenen tendència a “tirar la tovallola”.

· Horitzontal: persones realistes que no es deixen portar ni per l'optimisme i ni pel pessimisme.



4. LA PRESIÓ :


· Pressió forta: Mostra seguretat, fermesa i confiança en si mateixes. Poden ser persones que tenen un to de veu elevat i que interrompen als altres per parlar ells. En aquest tipus de persona predomina el instint sobre la raó.

· Pressió suau: Persones amb poca capacitat per prendre decisions.



5. LA INCLINACIÓ: És l'aspecte que mesura com els nostres sentiments es comuniquen envers els altres. I la necessitat que tenim de contactar amb els demès.


· Inclinada a la dreta: Predomini dels sentiments per sobre de la raó. Persones extrovertides, generoses, cordials i molt afectuoses.

· Inclinada a l’esquerra: La prudència predomina en aquest tipus de persones. Persones introvertides i reservades. També dona senyals d'ocultació o de frustració afectiva i temors.

· Lletra vertical: Equilibri entre raó i sentiments. Hi ha control dels impulsos i un control de si mateixes. Normalment són persones que saben mantenir la calma en situacions difícils.


6. LA VELOCITAT: Indica la agilitat de comprensió i el grau de velocitat en el que es reacciona davant d’estímuls exteriors.


· Lenta (menys de 100 lletres per minut): Persones que no tenen l'agilitat que desitjarien davant d’estímuls. La manca de rapidesa intel·lectual, els dota de prudència i constància.

· Normal( Entre 100 i 130): Persones estables, equilibrades i amb bona capacitat d'assimilació.

· Alta (130 i 200 paraules per minut): Persones de reflexes ràpids i alta velocitat en la assimilació i la reacció. Solen ser extrovertides, emprenedores i molt creatives, encara que de vegades poden anar massa de pressa i aquesta anticipació pot jugar en contra d'elles.




7. LA COHESIÓN o CONTINUIDAD :

- Lligada: Bona capacitat lògica i són persones que no abandonen el que busquen fins arribar al final.

- Deslligada: Manifesta els problemes de relació amb l'entorn. Reflexa la capacitat d'apreciar els detalls.

- Agrupada: Bona capacitat lògica i intuïtiva. Gran capacitat reflexiva i un bon equilibri entre el món interior i l'exterior.

8. L’ORDRE: El grau de claredat de les idees. La forma d'organitzar el nostre temps i les possibles interferències en el contacta amb els altres.

9. LA FIRMA: Segell o distintiu propi que ens representa davant els demés i davant nosaltres mateixos.

- Text llegible i firma il·legible: Persones que davant dels demés són més clares que en la intimitat. Poden sentir-se descontentes o inferiors.

-Text illegible i firma llegible: Persones que estan contenta de si mateixes, que tenen confiança en les seves capacitats, en els seu mèrits i possibilitats.

-Text llegible i firma llegible: Seran persones que tenen clares les seves intencions, que es mostren com són, plenament sinceres. Presenten una alta autoestima i es senten contentes de les seves possibilitats.

10. LA RUBRICA: Mena de gargot que no segueix cap norma fixa, en el qual es marquen les nostres ambicions, el que busquem a la vida.

· PUNTS FEBLES DE LA GRAFOLOGIA:
Encara que confesso que crec en aquesta ciència, també li he trobat algun punt feble:

1. Què passaria amb les persones que utilitzem dos tipus de lletres? Inclús que tenim dues firmes? (Patiríem un trastorn bipolar?)

2. Si realment hi ha una connexió entre el comportament i l’escriptura, si modifiquem la nostra lletra alhora s’hauria de modificar la nostre conducta?

Us deixo que reflexioneu sobre aquestes preguntes i si a algú se li acut una resposta que la deixi plasmada!

Per acabar, us adjunto un programa de televisió que aporta aspectes interessants envers la grafologia:

Ale! Per posar-vos a prova, com que ara ja teniu tota la informació necessària per saber més sobre la personalitat de les persones, us deixo la meva firma perquè m’hi trobeu els defectes i les virtuts...

"Dime como naciste y te diré quien eres"

OTTO RANK:

Psicoanalista i psicoterapeuta austríac. Va néixer a Viena i va ser un dels primers deixebles de Sigmund Freud.
El seu primer treball va ser “El mite del naixement de l’Heroi” (1909). En aquest aplicava tècniques analítiques de Freud en la interpretació dels mites.
Més endavant va publicar “El trauma del naixement” (1923), llibre que el va portar a un distanciament amb Freud al afirmar que la neurosis derivava d’una experiència traumàtica en el moment del part i no del complexa d’Edip (Com creia Freud).
Davant d’aquest desacord Rank es va separar del cercle Freudià per desenvolupar les seves pròpies teories.
El psicoanalista i psicoterapeuta va escriure diverses obres més al llarg de la seva vida: “L’artista”, “Plantejaments d’una psicologia sexual”, “les tècniques del psicoanàlisis”...



EL TRAUMA DEL NAIXEMENT:

El naixement d’un nadó és un succés transcendental, un esdeveniment que queda plasmat en la seva personalitat. La manera de néixer determina en gran manera la seva futura personalitat, la seva salut, el seu equilibri psicològic i altres actituds…
Cap persona aconsegueix escapar completament de la seva influencia. EL naixement és el primer contacte que experimenta el nen amb l’exterior i és un fet que queda totalment gravat en el inconscient.
Otto Rank defensava la teoria de que el nostre naixement té repercussions al llarg de la nostre vida.
Actualment desprès de dècades de investigació científica és demostrable que els records anteriors al naixement i del naixement tenen gran influencia en les persones.
Un naixement traumàtic grava rècords molt potents i són molts els que creuen que aquests rècords traumàtics són l’origen de patologies.

A continuació citaré diferents tipus de parts i les conseqüències que segon Otto Rank podien comportar:

1. EL NAIXEMENT NATURAL: Faria referència a aquell part simple i sense complicacions. Les persones nascudes per via vaginal normal obtenen grans avantatges emocionals. Normalment sn persones extravertides, optimistes i confiades.

2. EL NAIXEMENT “DE CUL”: Es produeix en un 3% dels parts. Encara que la majoria dels nens nascuts de “cul” acaben portant una vida completament normal. Si són nens més propensos a presentar problemes d’ aprenentatge.

3. EL NAIXEMENT PER CESÀRIA: El nen sent un intens anhel per tot allò que comporta un contacte físic. Possiblement es deu a què per cesària el nen és privat dels plaers físics i psicològics que s’experimenta al tenir un part via vaginal.
La sensació és que el naixement per cesària comporta problemes amb el concepte d’espai. El coneixement de les seves proporcions corporals no li arriba naturalment. A més a més es creu que els nens tenen tendència a ser patossos i que en la vida adulta podrien sorgir-li certs problemes en l’àmbit sexual.
No hem d’oblidar tampoc que en la cesària hi ha anestesia. Aquesta afecta en la coordinació motriu del nen.

4. EL NAIXEMENT AMB PROBLEMES AMB EL CORDÓ UMBILICAL: Un problema en el moment del part amb el cordó umbilical pot significar un sentiment perpetu en la persona. Normalment els problemes que es donen amb el cordó umbilical són problemes que és corregeixen ràpidament. Cap d’ells posa en perill la vida del nen, però la respiració del bebè durant breus instants es veu afectada. Són precisament aquests moments aterradors les que deixen seqüeles psicològiques.

5. EL NAIXEMENT PREMATUR: Si el naixement es dona pocs dies abans de la data establerta, les conseqüències tindran poca importància. Però si el naixement prematur és de mesos les conseqüències poden ser físicament i emocionalment molt importants pel nen.


COM PODEM SUPERAR “EL TRAUMA DEL NAIXEMENT”:

Hi han diverses teràpies que s’han donat al llarg de la historia amb les que es pretén recordar aquests instants del naixement per poder superar els traumes.

El doctor Stan Grof, psiquiatre, va utilitzar drogues psicotròpiques, LSD entre altres, per poder recordar traumes anteriors al part, del mateix naixement i així aconseguir reviure’ls novament i resoldre’ls.
A més a més de la hipnosis i de les drogues, Grof va utilitzar la teràpia holotrópica, que consisteix en evocar els primers records a través d’exercicis de respiració acompanyats de música evocadora.

Leonard Orr, va crear la teràpia rebirthing o renaixement. Explora un sistema especial de respiració juntament amb afirmacions positives que ajuden a recordar a resoldre els traumes que produeix el record del naixement.

Una altre teràpia, va ser creada per Arthur Janov, anomenada Teràpia Primal. Aquesta teràpia consisteix en connectar les sensacions, comportaments i experiències presents amb les de l a infància, el naixement i el ventre matern. Les experiències doloroses que pateixen els infants, bebès en el moment del part o inclús els embrions... Poden crear “escenes primals”. El patiment intens queda desconnectat de la consciencia però continua actuant com una mena de tensió constant. I aquests poden ser l’origen de la neurosis. Nomes si els revivim en el present podrem resoldre’ls.






Així doncs... ¿Dime como naciste y te diré quién eres?