La història d'en Ramón...

El trastorn bipolar també és coneix amb el nom de depressió maníaca, degut a que l’estat d’ànim d’una persona pot alternar entre “pols” de mania (alts) i de depressió (baixos).

Afecta tant a homes com a dones i generalment apareix entre els 15 i 25 anys. Les causes exactes es desconeixen però hi ha un percentatge més elevant de casos en persones que tenen familiars que han patit la malaltia, és a dir sembla ser que és hereditària.

El trastorn bipolar és el resultat d’alteracions en les àrees del cervell que regulen l’estat anímic.
El trastorn bipolar és diferencia clarament de la depressió clínica encara què els símptomes de la fase depressiva són similars.La majoria de persones que pateixen la malaltia afirmen que senten “altsibaixos”. Les variacions anímiques poden ser extremes.


Existeixen dos tipus de trastorns bipolars: Els símptomes o episodis dels “altsibaixos” determinen el tipus.

· El trastorn bipolar I : Es caracteritza per un o més episodis maníacs o episodis combinats. El trastorn bipolar I és la forma més severa de la malaltia. Marcada per episodis maníacs extrems.

· El trastorno bipolar II: Es caracteritza per un o més episodis depressius acompanyats al menys d’un episodi hipomaníac. Aquests episodis són menys severs que els episodis maníacs.

Les fases del trastorn bipolar pot durar de dies a mesos i es poden apreciar alguns dels següents símptomes:

- Agitació o irritació.
- Elevació de l’estat anímic (hiperactivitat, increment de l’energia…)
- Autoestima elevada (creences falses en habilitats especials…)
- Poca necessitat de son.
- Comportament imprudent.
- Dificultat per concentrar-se o prendre decisions.
- Entre d’altres…

Hi ha un alt risc de suïcidi en els malalts de trastorn bipolar. I també cal tenir en compte que el consum de substancies psicoactives poden ser responsables d’alguns símptomes. La drogoaddicció també pot ser en sí un símptoma del trastorn bipolar.

Aquesta malaltia pot ser tractada. Generalment s’utilitzen medicaments antipiròtics i estabilitzadors de l’estat anímic. Per la fase depressiva, a vegades s’utilitzen antidepressius.Encara que aquests diversos medicaments poden ajudar al malalt, es possible que el malalt hagi de quedar-se hospitalitzat fins que no hagi estabilitzat el seu estat anímic i els símptomes estiguin sota control.

Per últim cal destacar una teràpia que pot arribar a ser molt útil, s’anomena teràpia electroconvulsiva (TEC). Es un tractament psiquiàtric què utilitza corrent elèctrica per causar una convulsió en el sistema nerviós mentre el pacient es troba sota els efectes de l’anestesia. Els estudis han trobat en forma repetitiva que la teràpia electroconvulsiva és el tractament més efectiu per la depressió.


Aprofito per adjuntar l'adreça d'un video del youtube, en el qual trobem el testimoni d'en Ramon, un home que pateix la malaltia. Trobo que és interessant escoltar com és el seu dia a dia i com s'afronta a aquest trastorn.

http://www.youtube.com/watch?v=cPPRnm1IqGA (PART 1)
http://www.youtube.com/watch?v=JE8ypbPUZRk&feature=related (PART 2)