RESILIÈNCIA -Boris Cyrulnik-

BORIS CYRULNIK

Nascut en una família de jueus. Amb tot sols sis anys va aconseguir escapar d’un camp de concentració. Un camp de concentració que es va emportar les vides de tots els membres de la seva família.
Cyrulnik va créixer orfe entre centres i famílies d’acollida. Als vuit anys la assistència pública francesa el va instal•lar en una granja. Però en comptes de convertir-se en un nen granger analfabet es va convertir en un neuròleg, psiquiatra, psicoanalista i etòleg molt influent.

Ha aportat molts conceptes interessants en el món de la psicologia, entre ells el concepte de resiliència.

Es clar ningú millor que ell per entendre en que consisteix…

Ell és un resilient, la seva infància va ser destruïda per la guerra i per la deportació dels seus pares però això no va impedir que es convertís en un home de profit. És un home que parla de les seves ferides, en tercera persona i ha aconseguit transformar les seves debilitats en avantatges. Així doncs, el drama que va viure l’ha ajudat a entendre millor a l’ésser humà.


La resiliència prové de la paraula llatina resalire (re saltar), va sorgir de l’anglès i va passar a la psicologia en els anys setanta amb Emmy Wener, una psicòloga dels Estats Units.

La resiliència en termes físics, és la capacitat d’un cos humà a resistir un xoc. En termes socials és la capacitat que tenim per desenvolupar-nos positivament davant d’una adversitat.

Gràcies a la resiliència podem unir les parts de la personalitat que varen ser destruïdes per un trauma. S’ha de veure com es va impregnar a la memòria, quin és el significat del trauma per cadascú i com les persones properes i la nostra cultura col•loquen al voltant de la persona ferida els recursos externs que permeten reprendre el desenvolupament.

La memòria i la idea que un té de si mateix és el lloc on es troba la resiliència.

Un trauma s’inscriu dins de la memòria biològica i deixa marques profundes, una espècie d’impremta en el nostra cervell. Malgrat això tota persona té la capacitat se superar el trauma depenent de l’explicació que és doni d’allò que li ha succeït.

Molts dels esdeveniments socials formen part de la nostra autobiografia. Tots sabem on estàvem el 11-S però ningú recorda que feia dos dies abans.


Obres escrites:
“Los alimentos afectivos”
“Una maravillosa desgracia” (donde habla de las víctimas del nazismo)
“Los patitos feos”
"El encantamiento del mundo"
" El murmullo de los fantasmas"
Entre d’altres...