ELS ORÍGENS HISTÒRICS DE LA TERÀPIA BREU ESTRATÈGICA:
1. La perspectiva sistèmica Enfocament que es centra en els cercles d’interacció, es fixa en els sistemes en els qual els subjecte forma part. S’estudia la relació del que el subjecte viu amb si mateix, amb els demès i amb el món.
2. La teoria cibernètica (von Foerster i von Glasersfeld). S’abandona la causalitat lineal i s’introdueix la casualitat circular, teoria que defensa que els subjectes s’influencien mútuament, existeix feedback.
3. La epistemologia constructivista parteix de que no existeix una única realitat, la realitat depèn del punt de vista del que decidim observar-la. Existeixen tantes realitats com persones hi ha.
4. Els estudis sobre el llenguatge persuasiu de Milton Erickson i els principis teórics-aplicatius de la comunicació desenvolupats per Watlawick, Weakland, Fisch, Jacksonen el Mental Research Institute de Palo Alto (Califòrnia).
• QUÈ ÉS LA TERÀPIA BREU ESTRATÈGICA?
Es pot definir com l’habilitat de resoldre problemes humans mitjançant solucions aparentment simples. És a dir, allò complexa i complicat es pot resoldre senzillament.
Que els problemes humans i el patiment del essers humans semblin complexen no impliquen indispensablement solucions llargues i complicades.
La teràpia breu estratègica es caracteritza doncs per utilitzar intervencions ben construïdes i que permeten resoldre de manera efectiva i en un curt període de temps problemes psicològics.
La teràpia breu estratègica s’utilitza en gran mesura per eradicar trastorns psicològics que manifesten una sistematologia acusada i limitant; (com els trastorns fòbics-obssesisu, ansietat, fòbies, obsessions, compulsions…) els trastorns alimentaris (anorèxia, bulímia…) la depressió, els problemes sexuals, la psicosis...
També és molt utilitzat per aconseguir millores respecta a problemes relacionals (problemes sentimentals, problemes de relacions entre pares i fills, etc...).
Entre altres trastorns psicològics.
Depenent la problemàtica presentada, el terapeuta podrà intentar solucionar la problemàtica amb deu o vint sessions com a màxim. Per definició la teràpia breu estratègica és una intervenció psicoterapèutica que no supera les vint sessions.
Normalment es fan intervencions de deu sessions i es procura que des de la primera o segona sessió del tractament ja es comencin a produir canvis en el pacient.
Una vegada iniciada la teràpia, les sessions s’aniran espaiant progressivament en el temps, inicialment es faran cada quinze dies per exemple i posteriorment cada mes.
El tractament es dirigeix i es centra en el problema principal que presenta el pacient, no s’analitza sinó és necessari altres aspectes.
La teràpia tampoc no es centra en la causa que va iniciar el problema, com es va crear o por què es va crear, sinó en esbrinar com funciona el problema. Per aconseguir saber com funciona cal que el terapeuta observi i estudi com la persona es relaciona amb si mateixa i amb els demès, com la persona ha intentat canviar la problemàtica fins al moment i com és possible canviar aquesta situació de la manera més ràpida i eficaç.
Aquesta teràpia permet que es puguin resoldre problemàtiques amb persones que no es trobin presentment a la teràpia, és a dir en cas d’un nen que manifesti desacord davant la proposta d’assistir a la teràpia, es pot solucionar la problemàtica mitjançant persones que tinguin relació directa amb ell, per exemple els pares o el professorat.
Algunes de les eines de la terapia breu són la PNL (Programació Neuro-lingüística), la hipnosi moderna (Ericksoniana), la CNV (comunicació no verbal), la psicoanàlisi directa, la metàfora, la psicoteràpia analògica, la teràpia estratègica, sistèmica... Cada una d’aquestes eines posseeix divisions i en la barreja entre aquestes resideix l’èxit: la barreja ve determinada per la singularitat de cada cas i la seva posada en pràctica.
Se’ns dubte el que obté grans beneficis és el pacient que gràcies a aquesta teràpia obté seguretat econòmica i moral. És podria dir que la T.B.E és una forma segura d’invertir en el teu benestar!
