Com es formen les actituds?

1. “Dime con quién andas y te diré quién eres”.
- Aprenentatge per observació.

Tenim tendència a imitar els costums de les persones del nostre entorn i això no es pot evitar ja que és un instint innat.

Aquest aprenentatge es dona en tres fases o etapes:

1. Adquisició: Qui aprèn observa un model i reconeix trets distintius de la conducta observada.
2. Retenció: Les respostes del model s’emmagatzemen de manera activa en la memòria.
3. Execució: Si qui aprèn accepta el comportament del model com a apropiat i amb possibilitat de portar a conseqüències valuoses, el reproduirà.

2. Condicionament clàssic.
- Condicionament clàssic apetitiu (Pavlov)

Estímul incondicionat -> Resposta incondicionada.
Menjar-------------------->Salivació.

Estímul condicionat -> Resposta condicionada.
LLum--------------------> Salivació.

- Condicionament clàssic aversiu (Pavlov, Watson, Rayner)

Estímul incondicionat -> Resposta incondicionada.
Soroll----------------------> Plor.

Estímul condicionat -> Resposta condicionada.
Rata blanca ----------> Plor.

S’aprèn a associar un estímul neutre amb estímuls importants que produeixen respostes que molt sovint són automàtiques.





3. S’aprèn a associar un comportament amb les seves conseqüències.

- Condicionament instrumental amb reforçament positiu: Enfortiment d’una conducta per la presentació d’un estímul positiu.

Estímul: Un noi esta en una festa amb amics que fumen porros.
Resposta: Li ofereixen fumar i accepta.
Conseqüència: Rep més atenció per part del grup, es sent acceptat.

- Un estímul positiu després d’una resposta constitueix un reforçament positiu. Formarà una actitud favorable cap a fumar porros.



- Condicionament instrumental amb reforçament negatiu: Enfortiment d’una conducta per l’acabament o per l’evitació d’un estímul aversiu.

Estímul: Un adolescent té una actitud contraria als porros però s’ha acostumat a fumar-ne quan està amb els amics (sent malestar cada vegada que fuma).
Resposta: Canvia la actitud i començar a deixar de fumar.
Conseqüencia: S’acaba el malestar.

- L’acabament de la situació desagradable constitueix un reforçament negatiu.


(A partir del minut 2.20)