TERÀPIA BREU ESTRATÈGICA

ELS ORÍGENS HISTÒRICS DE LA TERÀPIA BREU ESTRATÈGICA:

1. La perspectiva sistèmica Enfocament que es centra en els cercles d’interacció, es fixa en els sistemes en els qual els subjecte forma part. S’estudia la relació del que el subjecte viu amb si mateix, amb els demès i amb el món.

2. La teoria cibernètica (von Foerster i von Glasersfeld). S’abandona la causalitat lineal i s’introdueix la casualitat circular, teoria que defensa que els subjectes s’influencien mútuament, existeix feedback.

3. La epistemologia constructivista parteix de que no existeix una única realitat, la realitat depèn del punt de vista del que decidim observar-la. Existeixen tantes realitats com persones hi ha.

4. Els estudis sobre el llenguatge persuasiu de Milton Erickson i els principis teórics-aplicatius de la comunicació desenvolupats per Watlawick, Weakland, Fisch, Jacksonen el Mental Research Institute de Palo Alto (Califòrnia).


• QUÈ ÉS LA TERÀPIA BREU ESTRATÈGICA?

Es pot definir com l’habilitat de resoldre problemes humans mitjançant solucions aparentment simples. És a dir, allò complexa i complicat es pot resoldre senzillament.
Que els problemes humans i el patiment del essers humans semblin complexen no impliquen indispensablement solucions llargues i complicades.
La teràpia breu estratègica es caracteritza doncs per utilitzar intervencions ben construïdes i que permeten resoldre de manera efectiva i en un curt període de temps problemes psicològics.

La teràpia breu estratègica s’utilitza en gran mesura per eradicar trastorns psicològics que manifesten una sistematologia acusada i limitant; (com els trastorns fòbics-obssesisu, ansietat, fòbies, obsessions, compulsions…) els trastorns alimentaris (anorèxia, bulímia…) la depressió, els problemes sexuals, la psicosis...
També és molt utilitzat per aconseguir millores respecta a problemes relacionals (problemes sentimentals, problemes de relacions entre pares i fills, etc...).
Entre altres trastorns psicològics.

Depenent la problemàtica presentada, el terapeuta podrà intentar solucionar la problemàtica amb deu o vint sessions com a màxim. Per definició la teràpia breu estratègica és una intervenció psicoterapèutica que no supera les vint sessions.
Normalment es fan intervencions de deu sessions i es procura que des de la primera o segona sessió del tractament ja es comencin a produir canvis en el pacient.
Una vegada iniciada la teràpia, les sessions s’aniran espaiant progressivament en el temps, inicialment es faran cada quinze dies per exemple i posteriorment cada mes.

El tractament es dirigeix i es centra en el problema principal que presenta el pacient, no s’analitza sinó és necessari altres aspectes.
La teràpia tampoc no es centra en la causa que va iniciar el problema, com es va crear o por què es va crear, sinó en esbrinar com funciona el problema. Per aconseguir saber com funciona cal que el terapeuta observi i estudi com la persona es relaciona amb si mateixa i amb els demès, com la persona ha intentat canviar la problemàtica fins al moment i com és possible canviar aquesta situació de la manera més ràpida i eficaç.

Aquesta teràpia permet que es puguin resoldre problemàtiques amb persones que no es trobin presentment a la teràpia, és a dir en cas d’un nen que manifesti desacord davant la proposta d’assistir a la teràpia, es pot solucionar la problemàtica mitjançant persones que tinguin relació directa amb ell, per exemple els pares o el professorat.

Algunes de les eines de la terapia breu són la PNL (Programació Neuro-lingüística), la hipnosi moderna (Ericksoniana), la CNV (comunicació no verbal), la psicoanàlisi directa, la metàfora, la psicoteràpia analògica, la teràpia estratègica, sistèmica... Cada una d’aquestes eines posseeix divisions i en la barreja entre aquestes resideix l’èxit: la barreja ve determinada per la singularitat de cada cas i la seva posada en pràctica.


Se’ns dubte el que obté grans beneficis és el pacient que gràcies a aquesta teràpia obté seguretat econòmica i moral. És podria dir que la T.B.E és una forma segura d’invertir en el teu benestar!

"y los sueños, sueños son..."

Sueños, imágenes caprichosas que mezclan nuestros recuerdos, alborotan nuestra memoria durante noches y noches, horas y horas... Los sueños están ahí, cada noche, dentro de tu cabeza. Nadie puede verlos excepto tú porque son tuyos. Sin embargo no puedes controlarlos, dependen de sí mismos aunque se alimentan de ti, pero son simplemente sueños. En los sueños todo es posible: volar, amar lo odiado, vivir lo que nunca has vivido, morir y volver a nacer... De los sueños puedes aprender, puedes olvidarlos... lo único que no debes hacer jamás es depender de ellos porque los sueños no respetan la razón ni el sentido, por eso nadie debería entrar en los sueños de otro, nadie vivo.






un sueño... "núnca, núnca más usar la violencia".

RESILIÈNCIA -Boris Cyrulnik-

BORIS CYRULNIK

Nascut en una família de jueus. Amb tot sols sis anys va aconseguir escapar d’un camp de concentració. Un camp de concentració que es va emportar les vides de tots els membres de la seva família.
Cyrulnik va créixer orfe entre centres i famílies d’acollida. Als vuit anys la assistència pública francesa el va instal•lar en una granja. Però en comptes de convertir-se en un nen granger analfabet es va convertir en un neuròleg, psiquiatra, psicoanalista i etòleg molt influent.

Ha aportat molts conceptes interessants en el món de la psicologia, entre ells el concepte de resiliència.

Es clar ningú millor que ell per entendre en que consisteix…

Ell és un resilient, la seva infància va ser destruïda per la guerra i per la deportació dels seus pares però això no va impedir que es convertís en un home de profit. És un home que parla de les seves ferides, en tercera persona i ha aconseguit transformar les seves debilitats en avantatges. Així doncs, el drama que va viure l’ha ajudat a entendre millor a l’ésser humà.


La resiliència prové de la paraula llatina resalire (re saltar), va sorgir de l’anglès i va passar a la psicologia en els anys setanta amb Emmy Wener, una psicòloga dels Estats Units.

La resiliència en termes físics, és la capacitat d’un cos humà a resistir un xoc. En termes socials és la capacitat que tenim per desenvolupar-nos positivament davant d’una adversitat.

Gràcies a la resiliència podem unir les parts de la personalitat que varen ser destruïdes per un trauma. S’ha de veure com es va impregnar a la memòria, quin és el significat del trauma per cadascú i com les persones properes i la nostra cultura col•loquen al voltant de la persona ferida els recursos externs que permeten reprendre el desenvolupament.

La memòria i la idea que un té de si mateix és el lloc on es troba la resiliència.

Un trauma s’inscriu dins de la memòria biològica i deixa marques profundes, una espècie d’impremta en el nostra cervell. Malgrat això tota persona té la capacitat se superar el trauma depenent de l’explicació que és doni d’allò que li ha succeït.

Molts dels esdeveniments socials formen part de la nostra autobiografia. Tots sabem on estàvem el 11-S però ningú recorda que feia dos dies abans.


Obres escrites:
“Los alimentos afectivos”
“Una maravillosa desgracia” (donde habla de las víctimas del nazismo)
“Los patitos feos”
"El encantamiento del mundo"
" El murmullo de los fantasmas"
Entre d’altres...

Bon nadal i feliç 2010

Jo voldria que tot l'any fos com Nadal
Si pogués fer un sol desig realitat
Jo voldria que tot l'any hi hagués pau, hi hagués amor
Jo voldria que tot l'any fos com Nadal, de tot cor.



Molt bon nadal a tots i a totes!

Disfruteu d'aquestes festes i gaudiu de l'última nit de l'any!
Us desitjo molta sort en el 2010!

Petons i fins aviat!



PD: "Un petit detall" :)

Com es formen les actituds?

1. “Dime con quién andas y te diré quién eres”.
- Aprenentatge per observació.

Tenim tendència a imitar els costums de les persones del nostre entorn i això no es pot evitar ja que és un instint innat.

Aquest aprenentatge es dona en tres fases o etapes:

1. Adquisició: Qui aprèn observa un model i reconeix trets distintius de la conducta observada.
2. Retenció: Les respostes del model s’emmagatzemen de manera activa en la memòria.
3. Execució: Si qui aprèn accepta el comportament del model com a apropiat i amb possibilitat de portar a conseqüències valuoses, el reproduirà.

2. Condicionament clàssic.
- Condicionament clàssic apetitiu (Pavlov)

Estímul incondicionat -> Resposta incondicionada.
Menjar-------------------->Salivació.

Estímul condicionat -> Resposta condicionada.
LLum--------------------> Salivació.

- Condicionament clàssic aversiu (Pavlov, Watson, Rayner)

Estímul incondicionat -> Resposta incondicionada.
Soroll----------------------> Plor.

Estímul condicionat -> Resposta condicionada.
Rata blanca ----------> Plor.

S’aprèn a associar un estímul neutre amb estímuls importants que produeixen respostes que molt sovint són automàtiques.





3. S’aprèn a associar un comportament amb les seves conseqüències.

- Condicionament instrumental amb reforçament positiu: Enfortiment d’una conducta per la presentació d’un estímul positiu.

Estímul: Un noi esta en una festa amb amics que fumen porros.
Resposta: Li ofereixen fumar i accepta.
Conseqüència: Rep més atenció per part del grup, es sent acceptat.

- Un estímul positiu després d’una resposta constitueix un reforçament positiu. Formarà una actitud favorable cap a fumar porros.



- Condicionament instrumental amb reforçament negatiu: Enfortiment d’una conducta per l’acabament o per l’evitació d’un estímul aversiu.

Estímul: Un adolescent té una actitud contraria als porros però s’ha acostumat a fumar-ne quan està amb els amics (sent malestar cada vegada que fuma).
Resposta: Canvia la actitud i començar a deixar de fumar.
Conseqüencia: S’acaba el malestar.

- L’acabament de la situació desagradable constitueix un reforçament negatiu.


(A partir del minut 2.20)

MEMENTO

MEMENTO:

Memento és la història de Leonard, qui va patir un traumatisme cerebral que li va causar amnèsia anterógrada. Leonard és incapaç d'emmagatzemar nous records, no obstant això, posseeix memòria sensorial i recorda com realitzar les accions quotidianes.
Per a "recordar" els successos de la seva vida crea un sistema, utilitza les fotografies instantànies per a tenir un registre de la gent amb la que es relaciona, on s'allotja i altres elements bàsics pel desenvolupament de la seva vida. A més de les fotografies, també pren notes i es tatua pistes de l'assassí de la seva esposa.
Leonard busca venjar-se de l'home que va violar i va assassinar a la seva dona, i que li va provocar la seva malaltia.
Els temes principals de la pel·lícula són la naturalesa de la memòria, la identitat, el temps, el record inconnex, la realitat, la manipulació i la venjança.



MEMÒRIA:

• AMNESIA ANTERÓGRADA:
  
  L'amnèsia anterógrada pot produir-se després d'un traumatisme cráneocerebral o després d'altres condicions que afecten de forma adversa a les estructures neurals associades amb la formació de la memòria (per exemple a el hipocamp). Alguns medicaments també poden provocar símptomes temporals d'aquest tipus d’amnèsia. De la mateixa manera consumir grans quantitats d'alcohol poden induir a amnèsia temporal.
  
  L'amnèsia anterógrada és un tipus d'amnèsia, on els nous esdeveniments no es guarden en la memòria a llarg termini.
  
  Aquest tipus d'amnèsia també és anomenada «pèrdua de memòria a curt termini». No obstant això, tècnicament s'usa el terme amnèsia anterógrada ja que el problema no està en la memòria immediata sinó en els records a llarg termini.
  
  Les persones que pateixen aquesta malaltia poden recordar episodis viscuts abans del trastorn encara que gairebé totes les persones que pateixen amnèsia anterógrada estan acaben derivant amnèsia retrògrada.
  L'amnèsia anterógrada pot afectar de manera diferent als diferents tipus de memòria (nous moviments, paraules, successos del dia, fets històrics, etc). Alguns pacients poden aprendre i recordar algun moviment i després no acordar-se de quan ho han après.
  Inclús existeixen casos de pacients que poden aprendre noves paraules o fets històrics (memòria semàntica) però que no capaços de recordar algun succés del dia anterior (memòria episòdica).

Ladrones de infancia.

Trabajo con niñas y tengo un hermana menor y os aseguro que no puedo imaginarme que alguien en alguna ocasión pueda aprovecharse de la inocencia de un niño.

Almas inocentes, llenas de bondad, pureza y dulzura.... ¡No lo puedo entender!

Quizás no seré un buen psicóloga el día de mañana porque reconozco que no soy capaz de ponerme en la mente de un abusador sexual, no soy capaz ni por un segundo de imaginar que es lo que sienten, como se sienten y que les mueve a cometer semejante crimen.

Recordando el documental “Infancia rota”, especialmente me impactó el relato del niño que aparecía al principio. Su padre abusaba de él cuando sólo tenia tres años, se me pone la piel de gallina... ¿Cómo un padre puede tener algún tipo de deseo con un niño que sólo entiende de amor?

Es lamentable que la vida en ocasiones haga que niños tengan que enfrentarse a una realidad que no les correspondería vivir jamás. Pero más lamentable es que familiares, en una gran mayoría de los casos, sean los que propicien estas situaciones.
Un padre, una madre, un tío o un amigo... Que un adulto se aproveche del vinculo afectivo que le une a un niño para conseguir complacer deseos sexuales sólo merece mis peores deseos.
A través de regalos, amenazas y violencia llegan a conseguir sus propósitos, olvidando por completo que en esos momentos están robando una infancia y rompiendo una vida.

Los abusados tienen miedo por contar lo sucedido, incluso llegan a confesar que se sientes cómplices del abusador, no saben cual sera la reacción de la gente que les quiere y la incomprensión les aterroriza. Fijaros en la cantidad de sentimientos negativos que se hacen protagonistas de sus vidas...
Los abusadores en cambio con un poco de suerte pagan su crimen con unos años de prisión pero hay que no llegan ni a eso...

Esto me hace creer que la justicia no existe. Por eso creo que es importante que temas tan escalofriantes como este sean tratados, sean hablados y que salgan a la luz.

Para que algún día sí exista justicia y miserables como estos piensen antes de cometer el crimen y se den cuenta de que están destrozando la vida de un niño, la de las personas que les quieren y las que les querrán.