Bon nadal i feliç 2010

Jo voldria que tot l'any fos com Nadal
Si pogués fer un sol desig realitat
Jo voldria que tot l'any hi hagués pau, hi hagués amor
Jo voldria que tot l'any fos com Nadal, de tot cor.



Molt bon nadal a tots i a totes!

Disfruteu d'aquestes festes i gaudiu de l'última nit de l'any!
Us desitjo molta sort en el 2010!

Petons i fins aviat!



PD: "Un petit detall" :)

Com es formen les actituds?

1. “Dime con quién andas y te diré quién eres”.
- Aprenentatge per observació.

Tenim tendència a imitar els costums de les persones del nostre entorn i això no es pot evitar ja que és un instint innat.

Aquest aprenentatge es dona en tres fases o etapes:

1. Adquisició: Qui aprèn observa un model i reconeix trets distintius de la conducta observada.
2. Retenció: Les respostes del model s’emmagatzemen de manera activa en la memòria.
3. Execució: Si qui aprèn accepta el comportament del model com a apropiat i amb possibilitat de portar a conseqüències valuoses, el reproduirà.

2. Condicionament clàssic.
- Condicionament clàssic apetitiu (Pavlov)

Estímul incondicionat -> Resposta incondicionada.
Menjar-------------------->Salivació.

Estímul condicionat -> Resposta condicionada.
LLum--------------------> Salivació.

- Condicionament clàssic aversiu (Pavlov, Watson, Rayner)

Estímul incondicionat -> Resposta incondicionada.
Soroll----------------------> Plor.

Estímul condicionat -> Resposta condicionada.
Rata blanca ----------> Plor.

S’aprèn a associar un estímul neutre amb estímuls importants que produeixen respostes que molt sovint són automàtiques.





3. S’aprèn a associar un comportament amb les seves conseqüències.

- Condicionament instrumental amb reforçament positiu: Enfortiment d’una conducta per la presentació d’un estímul positiu.

Estímul: Un noi esta en una festa amb amics que fumen porros.
Resposta: Li ofereixen fumar i accepta.
Conseqüència: Rep més atenció per part del grup, es sent acceptat.

- Un estímul positiu després d’una resposta constitueix un reforçament positiu. Formarà una actitud favorable cap a fumar porros.



- Condicionament instrumental amb reforçament negatiu: Enfortiment d’una conducta per l’acabament o per l’evitació d’un estímul aversiu.

Estímul: Un adolescent té una actitud contraria als porros però s’ha acostumat a fumar-ne quan està amb els amics (sent malestar cada vegada que fuma).
Resposta: Canvia la actitud i començar a deixar de fumar.
Conseqüencia: S’acaba el malestar.

- L’acabament de la situació desagradable constitueix un reforçament negatiu.


(A partir del minut 2.20)

MEMENTO

MEMENTO:

Memento és la història de Leonard, qui va patir un traumatisme cerebral que li va causar amnèsia anterógrada. Leonard és incapaç d'emmagatzemar nous records, no obstant això, posseeix memòria sensorial i recorda com realitzar les accions quotidianes.
Per a "recordar" els successos de la seva vida crea un sistema, utilitza les fotografies instantànies per a tenir un registre de la gent amb la que es relaciona, on s'allotja i altres elements bàsics pel desenvolupament de la seva vida. A més de les fotografies, també pren notes i es tatua pistes de l'assassí de la seva esposa.
Leonard busca venjar-se de l'home que va violar i va assassinar a la seva dona, i que li va provocar la seva malaltia.
Els temes principals de la pel·lícula són la naturalesa de la memòria, la identitat, el temps, el record inconnex, la realitat, la manipulació i la venjança.



MEMÒRIA:

• AMNESIA ANTERÓGRADA:
  
  L'amnèsia anterógrada pot produir-se després d'un traumatisme cráneocerebral o després d'altres condicions que afecten de forma adversa a les estructures neurals associades amb la formació de la memòria (per exemple a el hipocamp). Alguns medicaments també poden provocar símptomes temporals d'aquest tipus d’amnèsia. De la mateixa manera consumir grans quantitats d'alcohol poden induir a amnèsia temporal.
  
  L'amnèsia anterógrada és un tipus d'amnèsia, on els nous esdeveniments no es guarden en la memòria a llarg termini.
  
  Aquest tipus d'amnèsia també és anomenada «pèrdua de memòria a curt termini». No obstant això, tècnicament s'usa el terme amnèsia anterógrada ja que el problema no està en la memòria immediata sinó en els records a llarg termini.
  
  Les persones que pateixen aquesta malaltia poden recordar episodis viscuts abans del trastorn encara que gairebé totes les persones que pateixen amnèsia anterógrada estan acaben derivant amnèsia retrògrada.
  L'amnèsia anterógrada pot afectar de manera diferent als diferents tipus de memòria (nous moviments, paraules, successos del dia, fets històrics, etc). Alguns pacients poden aprendre i recordar algun moviment i després no acordar-se de quan ho han après.
  Inclús existeixen casos de pacients que poden aprendre noves paraules o fets històrics (memòria semàntica) però que no capaços de recordar algun succés del dia anterior (memòria episòdica).

Ladrones de infancia.

Trabajo con niñas y tengo un hermana menor y os aseguro que no puedo imaginarme que alguien en alguna ocasión pueda aprovecharse de la inocencia de un niño.

Almas inocentes, llenas de bondad, pureza y dulzura.... ¡No lo puedo entender!

Quizás no seré un buen psicóloga el día de mañana porque reconozco que no soy capaz de ponerme en la mente de un abusador sexual, no soy capaz ni por un segundo de imaginar que es lo que sienten, como se sienten y que les mueve a cometer semejante crimen.

Recordando el documental “Infancia rota”, especialmente me impactó el relato del niño que aparecía al principio. Su padre abusaba de él cuando sólo tenia tres años, se me pone la piel de gallina... ¿Cómo un padre puede tener algún tipo de deseo con un niño que sólo entiende de amor?

Es lamentable que la vida en ocasiones haga que niños tengan que enfrentarse a una realidad que no les correspondería vivir jamás. Pero más lamentable es que familiares, en una gran mayoría de los casos, sean los que propicien estas situaciones.
Un padre, una madre, un tío o un amigo... Que un adulto se aproveche del vinculo afectivo que le une a un niño para conseguir complacer deseos sexuales sólo merece mis peores deseos.
A través de regalos, amenazas y violencia llegan a conseguir sus propósitos, olvidando por completo que en esos momentos están robando una infancia y rompiendo una vida.

Los abusados tienen miedo por contar lo sucedido, incluso llegan a confesar que se sientes cómplices del abusador, no saben cual sera la reacción de la gente que les quiere y la incomprensión les aterroriza. Fijaros en la cantidad de sentimientos negativos que se hacen protagonistas de sus vidas...
Los abusadores en cambio con un poco de suerte pagan su crimen con unos años de prisión pero hay que no llegan ni a eso...

Esto me hace creer que la justicia no existe. Por eso creo que es importante que temas tan escalofriantes como este sean tratados, sean hablados y que salgan a la luz.

Para que algún día sí exista justicia y miserables como estos piensen antes de cometer el crimen y se den cuenta de que están destrozando la vida de un niño, la de las personas que les quieren y las que les querrán.